Classificació | tipus de font |
---|---|
Composició | 3 quarks (udd) |
Grup | Hadrons |
Interaccions | Gravetat, interacció feble, Interacció forta, interacció electromagnètica |
Símbol | n n0 1 0n |
Antipartícula | Antineutró |
Teorització | Ernest Rutherford[1][2] (1920) |
Descoberta | James Chadwick[1] (1932) |
Tipus | 1 |
Massa | 1.674927351(74)x10-27kg[3] 939.565378(21) MeV/c2[3] 1.00866491600(43) u[3] |
Vida mitjana | 881.5(15) s (neutró lliure) |
Càrrega elèctrica | 0 e 0 C |
Moment dipolar elèctric | < 2.9x10-26 e·cm |
Polaritzabilitat elèctrica | 1.16(15)x10-3 fm³ |
Moment magnètic | -0.96623647(23)x10-26 JT−1[3] -1.04187563(25)x10-3μB[3] -1.91304272(45)μN[3] |
Polaritzabilitat magnètica | 3.7(20)x10-4 fm³ |
Espín | 1⁄2 |
Isoespín | 1⁄2 |
Paritat | +1 |
Condensada | I(JP) = 1⁄2(1⁄2+) |
Una font de neutrons és qualsevol dispositiu que emet neutrons, independentment del mecanisme utilitzat per produir-los. Les fonts de neutrons s'utilitzen en física, enginyeria, medicina, armes nuclears, exploració de petroli, biologia, química i energia nuclear.[4]
Les variables de la font de neutrons inclouen l'energia dels neutrons emesos per la font, la taxa de neutrons emesos per la font, la mida de la font, el cost de tenir i mantenir la font i les regulacions governamentals relacionades amb la font.[5]